Taula
Concert
per a cinc persones i un gos
I al
setè any es despertà
No
t’oblidis de la ginesta, Maties
La
nina dels senyors Molins
La
noia dels ulls de color de vi
Deixaré
que la pluja em renti la cara
El
Negrot té gana i es para davant la parada
de
fruita que el Cinto Ràfols té al carrer
de
les Truites per pispar-ne alguna. Mentre,
la
Remei Castells esta fent cua perquè la
despatxin
i el seu ridícul gos comença a
posar-se
nerviós.
L’antiga
mansió dels Forcadell fa set
anys
que està tancada. Ara, l’hereu vol restaurar-
la
i despertar-la del seu llarg son; tornar
a
viure-hi, oblidar el passat i refer la
seva
vida. Però això no sempre és tan fàcil
com
sembla.
El
Maties ha anat per feina a un llunyà
poblet
de muntanya on se li espatlla el cotxe
i
s’hi queda aïllat quatre llargs dies, just
quan
havia quedat amb la Berta per passar
aquell
cap de setmana. Li telefona per dir-li
que
no podran veure’s però... la Berta no
agafa
el telèfon.
La
Rosalía va al mercat setmanal i es
troba
la Trini. Juntes s’aturen a la parada
d’un
antiquari on veuen una nina antiga vestida
amb
robes elegants i un pentinat enlairat
com
si fos la Maria Antonieta.
El
Pascual cada matí agafa el tren per
anar
a la facultat però, com cada dia, va tard
i,
si no s’afanya, perdrà el tren i no veurà la
misteriosa
noia que el porta de cap.
El
Samu no li agrada la pluja; li porta
mals
records i el fa posar nerviós. Per això
va
marxar de Roca-Roja, el seu poble, per
trobar
un millor clima i fugir-ne. Però els fantasmes
són
persistents i sempre tornen, ni
que
sigui en forma de pluja. I un dia va tornar
a
ploure...
|
Narració
gratis:
"La
nina dels senyors Molins"
Nascut a Sant Cugat del
Vallès, Carles Cabanas
va heretar l’ofici del
seu pare (Joan Cabanas i Alibau),
el primer fotògraf
de la població. Aquesta
professió va ensenyar-li
a mirar el que
l’envolta, concentrant-ho
a través del
visor de la càmera
i ordenant-ho estèticament,
per després passar-ho
al paper
fotogràfic. Més
tard, el costum d’observar
i l’afecció a
la lectura van portar-lo a
descobrir la música
de les paraules i un
bon dia ho va aplicar
a la tinta i al paper.
L’escriure li ha donat
l’opció d’expressar-
se en un llenguatge diferent
al
de la fotografia, perquè,
com ell diu,
«No tot el que
ens desperta l’interès
es pot fotografiar, ni
sempre és del tot
cert allò de Més
val una imatge que
mil paraules,
perquè, al cap i a la fi,
tant fotografiar com
escriure, són camins
diferents que porten
a un mateix
lloc: expressar emocions».
Aquestes històries
—totalment imaginàries—
diu que no té
idea de com
l’han anat a trobar.
En el fons, però, no
deuen ser més
que fruit de l’experiència
d’observar la diversitat
i complexitat
dels éssers humans.
|
