Miralls. Una història visual de la subjectivitat

Albert Ribas

Els miralls són avui objectes quotidians, però no sempre han estat accessibles ni han tingut les mateixes funcions. Des de l’examen estètic d’un mateix fins a les pràctiques oraculars, la mirada al mirall pot suscitar tant el reconeixement com l’estranyesa.

Un dels fils conductors del llibre és la mirada femenina: el mirall com a instrument de validació davant la mirada masculina, però també com a espai d’afirmació personal, tal com mostren diversos autoretrats i altres representacions. De vegades, el mirall sembla limitar-se a reflectir la realitat; d’altres, esdevé una presència inquietant que parla, com en el conte de Blancaneu o en el poema «Mirall» de Sylvia Plath.

El mirall del fons de Las meninas, de Velázquez, obre una altra via de reflexió: la relació entre la representació, l’autoretrat i la construcció de la pròpia singularitat i subjectivitat.

Miratge, especulació, reflexió, miracle i meravella són algunes de les ressonàncies culturals que explora aquesta obra. No és un catàleg, sinó un recorregut visual i textual, rigorós i amè, que inclou vuitanta imatges en color en diàleg amb el text.